This is a Clilstore unit. You can link all words to dictionaries.

Generació de 1927

 

ACTIVITAT 1

     Per començar, visiona el següent video amb imatges relacionades amb el context històric d'aquest període literari.

- Què et suggereix?

 

 

 

 

 

 

GENERACIÓ DE 1927

 

     La Generació del 27 va ser una constel·lació d'autors que va sorgir en el panorama cultural espanyol al voltant de l'any 1927 en què es va celebrar el tercer centenari de la mort del poeta barroc Luis de Góngora.

 

     Aquests autors van aprofitar aquesta data per reivindicar la poesia que aquest autor va compondre a l'última època de la seva vida (Culteranisme), desprestigiada per la crítica decimonònica. Tant escriptors com professors i intel·lectuals van celebrar en homenatge a Góngora una sèrie d'actes (conferències, etc.) a l'Ateneu de Sevilla aquell any que s'ha considerat l'acte fundacional del grup.

     La denominació de generació ha estat discutida. Hi ha per part dels experts, certa polèmica sobre si s'ha de considerar o no com generació a aquest grup d'autors, ja que es pot comprovar que els integrants del mateix no complirien els criteris que Julius Petersen assigna al concepte de Generació, que podríem considerar els següents:[1]

     Realment és difícil veure un patró tan clar en l'heterogeni grup d'autors que podrien enquadrar-se en l'anomenada Generació del 27. És cert que el naixement de pràcticament tots se situa en un segment temporal que no ultrapassa els 15 anys, però no tots els autors nascuts en aquest període s'han considerat membres del grup.   És cert que hi ha un considerable nombre d'ells que comparteix una sòlida formació intel·lectual, però novament no es dóna en tots els participants d'aquesta.

     En cap moment es pot veure l'existència d'una guia, o d'un llenguatge generacional.

Malgrat això, hi ha relacions personals entre ells, almenys entre els que es viuen a la mateixa zona, la qual cosa els fa tenir una consciència de comunitat unitat per experiències comunes i pròpies.

     

     En realitat, l'anomenada generació del 27 va ser un grup poc homogeni; habitualment se'ls ha ordenat per parelles o en trios. Així, per exemple, els poetes del neopopularisme o neopopularistes, Rafael Alberti i Federico García Lorca, dins d'una nòmina que va ser particularment ben nodrida, intenten acostar-se a la poesia de Gil Vicente i del "Romancero", o a la lírica de cançoner, buscant fonts populars i en el folklore de la lírica tradicional; una mica d'això hi ha també en l'aproximació que va fer Gerardo Diego, després de la seva etapa creacionista, a la lírica de Félix Lope de Vega gràcies a l'edició que va fer en aquest temps José Fernández Montesinos.

     D'altra banda, hi ha dos catedràtics de filologia hispànica que comparteixen interessos comuns i que fins i tot van ser amics i van tenir trajectòries molt semblants, ja que no en va la seva poètica és fonamentalment afirmativa i optimista, es tracta de Jorge Guillén, l'obra poètica del qual es recull sota el títol Aire nuestro, marcada per la poesia pura de Paul Valéry i formada per cinc llibres (Cántico, Clamor, Homenaje, ... Y otros poemas y Final); i Pedro Salinas, el gran poeta de l'amor del 27.

     El grup surrealista està més nodrit, però destaca especialment el premi nobel Vicente Aleixandre, segurament el més original, ja que, segons Cernuda, «el seu vers no s'assembla a res»; i el que ha vingut a ser el poeta més influent de la generació durant l'última meitat del segle XX, el ja esmentat Luis Cernuda. Hi va haver altres poetes del 27 que van notar l'impacte surrealista i que posseeixen etapes en la seva evolució marcades per aquesta estètica com ara: Rafael Alberti, qui va compondre l'última secció de Sobre los ángeles i Sermones y moradas en versicles surrealistes; o Federico García Lorca, qui va assimilar el seu impacte en Llanto por Ignacio Sánchez Mejías, Poeta en Nueva York i els Sonetos del amor oscuro.

     Una etapa surrealista posseeix, per exemple, José María Hinojosa amb el seu La flor de Californía (amb accent a la "i") i Emilio Prados. Són aquests dos últims, al costat de Vicente Aleixandre (qui passà la infància a Màlaga); García Lorca, (qui passava llargues estades a la costa malaguenya); José Moreno Villa i Manuel Altolaguirre, els qui constitueixen l'anomenat grup de Màlaga, format al voltant d'una sèrie de revistes editades pel grup, sent Litoral la més important, així com la seva col·lecció de Llibres poètics.


     Dámaso Alonso i Gerardo Diego constitueixen el nucli dels que van romandre a Espanya després de la Guerra Civil, més o menys integrats en el règim franquista. Aquest últim va realitzar una llarga trajectòria poètica on va combinar alhora tradició i avantguarda, molt variada en la seva temàtica, des del toreig a la música i les inquietuds religioses, el paisatge i els continguts existencials. Uns altres que van romandre, es van convertir en mestres i guia de tota una nova generació de poetes, com Vicente Aleixandre, o van optar per l'exili interior, com Juan Gil-Albert.

     L'homosexualitat també és un tema ocasional, tal com es pot observar en l'obra de Luis Cernuda, Aleixandre, Federico García Lorca, Emilio Prados o Juan Gil-Albert, com també en l'obra del pintor Gregorio Prieto.

 

ACTIVITAT 2

     Una vegada llegit el text sobre la Generació del 27, ha arribat el moment de posar-te a prova: Ací tens dos exercicis per a comprobar si el contingut ha estat entès.

 

Short url:   https://multidict.net/cs/5170